La Glossa sobre l’Ave Maria molt devota del Natzaré: Transmissió textual, collatio subjacent i edició crítica

Resum: Els textos llatins cantats de la litúrgia i les pròpies oracions o pregàries acaben generant una tipologia diversa poemes en llengua romanç que depenen, bé amb certa literalitat a través del mecanisme glossa. En simbiosi, benefici mutu, hem d’entendre necessitat considerar paral·lel l’estudi text original poema resultant. D’una banda, l’oració llatina és el subjacent d’un glossa que, per tant, funciona com hipotext té valor ecdòtic reflexió filològica: aquest treball defineix crítico-textual collatio subjacent. altra llatí també inestable, presenta variacions, més encara perquè tipus d’oracions no queden completament fixades fins ben entrada l’Edat Moderna. Del propi romanç, es pot conéixer textualitat seua font i, d’aquesta manera, reconstruir l’estadi textual d’aquesta. Aquest article estudia edita poètica manuscrita l’Ave Maria, qual cosa analitza l’edició segle xix transmet identifica antiga.Paraules clau: Ave poesia, cançoner, glossa, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.Abstract: The sung Latin texts of the liturgy and prayers themselves end up generating diverse typology poems in Romance language that depends, either with certain literalness or through mechanism gloss. In symbiosis, mutual benefit, we have to understand need consider study resulting poem parallel. On one hand, sentence is underlying glosses it and, therefore, functions as hypotext has value philological reflection: this work defines critical-textual an collatio. other also unstable, presents variations, even more so because type sentences are not completely fixed well into Modern Age. From itself language, textuality its source can be known way, stage reconstructed. This studies edits manuscript poetic gloss for which analyzes 19th century edition transmits identifies ancient source.Keywords: poetry, gloss, Vilaspinosa.